Situat a la plaça del centre, una imatge molt agradable
jueves, 30 de junio de 2016
Ermites de Sant Vicent i del Roser.
Son dos ermites que signifiquen molt per a la gent del poble.
Ermita Del Roser Ermita de Sant Vicent
Torre Benizahat
Es tracta de l'única torre existent en el nucli urbà. Construïda en època medieval, segurament islàmica.
La torre es troba dins de la població i és únic vestigi visible de l'antiga alqueria de Benizahat de la qual es coneixen el seu necròpolis i un aljub situats tots dos a l'actual plaça de l'Assumpció. L'ocupació de la Vall d'Uixó es remunta a la prehistòria. Es conserva un jaciment arqueològic que evidencia l'hàbitat en aquests llocs de grups humans caçadors i recol·lectors de finals del Paleolític Superior, aproximadament 16.000 anys a.C. La vall va continuar habitat durant el neolític i l'Edat del Bronze, assentats en poblats fortificats. L'època ibèrica va suposar una considerable expansió de la població com ho testifiquen les restes de la Punta de Orleyl i el Poblat de Sant Josep. La invasió musulmana va suposar l'establiment de dotze alqueries al voltant del riu Belcaire, a la vall. Sis d'elles: Benigasló, Alcúdia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta, es trobaven en el que avui és la ciutat actual. Cadascuna d'elles era independent i comptava amb el seu propi cementiri i la seva zona industrial i agrícola. La resta d'alqueries van acabar per desaparèixer o van donar origen a altres poblacions com Alfondeguilla. L'organització política i jurídica de tot aquest conjunt de petites poblacions protegides pel Castell s'establia a través d'un Hins, on l'aljama o representants de les alqueries garantien la seguretat de la vall, depenent del Amman de València, tal com ho demostra la Carta Pobla de 1250. la incorporació de la Vall a la sobirania de Jaume i i la posterior constitució política del Regne de València no van suposar modificacions importants, perquè la comunitat musulmana de la Vall, com totes les valencianes, va mantenir, en essència, l'estructura del poblament i el règim jurídic que hi havia a temps de les capitulacions de rendició de les aljames a aquest rei. Aquesta situació es va mantenir durant la baixa edat mitjana, mentre la Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei Alfons el Magnànim l'any 1436, quan va donar al seu germà Enrique diversos llocs i viles entre les que es trobava la Vall d 'Uixó. A partir d'aquesta donació es converteix en senyoriu fins a l'abolició d'aquests en el segle XIX. En el llibre del Repartiment apareix la primera i única referència escrita sobre Benizahat quan l'1 d'octubre de 1248, deu anys després de la rendició de Uixó a Jaume I, aquest ho dóna a Ramon Despedriz i la seva dona anglesa: "A Ramon Despedriz i la Vostra esposa Anglesa, la torre o alqueria anomenada Binazeit, al Terme d'Uixó i sis jovades al Millor lloch de la mateixa alqueria 1 d'octubre any del Senyor 1248 ". Després de l'expulsió morisca a 1609, la vall va quedar pràcticament despoblat de manera que els ducs van establir contractes de repoblació amb gents vingudes del Maestrat de Montesa, segons escriptura datada el 1612. Es tracta d'una torre de planta en forma de L composta de planta baixa i dues plantes sobre aquesta i coberta inclinada amb teula àrab. L'interior de la mateixa està condicionada per al seu ús com a habitatge particular i no s'aprecien elements originals excepte l'escala de cargol. Les seves fàbriques són de maçoneria i de maó. En gran part la torre es troba arrebossada de morter de ciment i modificada per l'obertura de balcons a la primera planta. En un dels paraments a nivell de la darrera planta es troba un gran buit obert rematat per un arc.
La torre es troba dins de la població i és únic vestigi visible de l'antiga alqueria de Benizahat de la qual es coneixen el seu necròpolis i un aljub situats tots dos a l'actual plaça de l'Assumpció. L'ocupació de la Vall d'Uixó es remunta a la prehistòria. Es conserva un jaciment arqueològic que evidencia l'hàbitat en aquests llocs de grups humans caçadors i recol·lectors de finals del Paleolític Superior, aproximadament 16.000 anys a.C. La vall va continuar habitat durant el neolític i l'Edat del Bronze, assentats en poblats fortificats. L'època ibèrica va suposar una considerable expansió de la població com ho testifiquen les restes de la Punta de Orleyl i el Poblat de Sant Josep. La invasió musulmana va suposar l'establiment de dotze alqueries al voltant del riu Belcaire, a la vall. Sis d'elles: Benigasló, Alcúdia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta, es trobaven en el que avui és la ciutat actual. Cadascuna d'elles era independent i comptava amb el seu propi cementiri i la seva zona industrial i agrícola. La resta d'alqueries van acabar per desaparèixer o van donar origen a altres poblacions com Alfondeguilla. L'organització política i jurídica de tot aquest conjunt de petites poblacions protegides pel Castell s'establia a través d'un Hins, on l'aljama o representants de les alqueries garantien la seguretat de la vall, depenent del Amman de València, tal com ho demostra la Carta Pobla de 1250. la incorporació de la Vall a la sobirania de Jaume i i la posterior constitució política del Regne de València no van suposar modificacions importants, perquè la comunitat musulmana de la Vall, com totes les valencianes, va mantenir, en essència, l'estructura del poblament i el règim jurídic que hi havia a temps de les capitulacions de rendició de les aljames a aquest rei. Aquesta situació es va mantenir durant la baixa edat mitjana, mentre la Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei Alfons el Magnànim l'any 1436, quan va donar al seu germà Enrique diversos llocs i viles entre les que es trobava la Vall d 'Uixó. A partir d'aquesta donació es converteix en senyoriu fins a l'abolició d'aquests en el segle XIX. En el llibre del Repartiment apareix la primera i única referència escrita sobre Benizahat quan l'1 d'octubre de 1248, deu anys després de la rendició de Uixó a Jaume I, aquest ho dóna a Ramon Despedriz i la seva dona anglesa: "A Ramon Despedriz i la Vostra esposa Anglesa, la torre o alqueria anomenada Binazeit, al Terme d'Uixó i sis jovades al Millor lloch de la mateixa alqueria 1 d'octubre any del Senyor 1248 ". Després de l'expulsió morisca a 1609, la vall va quedar pràcticament despoblat de manera que els ducs van establir contractes de repoblació amb gents vingudes del Maestrat de Montesa, segons escriptura datada el 1612. Es tracta d'una torre de planta en forma de L composta de planta baixa i dues plantes sobre aquesta i coberta inclinada amb teula àrab. L'interior de la mateixa està condicionada per al seu ús com a habitatge particular i no s'aprecien elements originals excepte l'escala de cargol. Les seves fàbriques són de maçoneria i de maó. En gran part la torre es troba arrebossada de morter de ciment i modificada per l'obertura de balcons a la primera planta. En un dels paraments a nivell de la darrera planta es troba un gran buit obert rematat per un arc.
Església Mare de Deu de L'Assumpció
Està situada en la Plaça de Ntra. Sra. de l'Assumpció.
Parròquia creada per butla papal de 1602, el temple és una obra realitzada en els segles XVII i XIX, en el que destaquen la torre campanar barroca conclosa en 1791 segons traces del mestre Jacinto Agustí, i restaurada en 1991.
La fatxada tipus retaule finalitzada l'any 1926 en estil neoclàssic segons plans de l'arquitecte Marià Peset, ha sigut restaurada l'any 2000. Les imatges actuals que l'adornen "San Alfredo Abad" i " Sant Vicent Ferrer" en les fornícules laterals i el "Relieve de l'Asunción" en el centre, sobre la llinda de la porta són obra de l'escultor de Navaixes, Manolo Rodríguez.
En el seu interior destaquen les pintures al fresc que adornen les voltes, obres del segle XIX atribuïdes als pintors Joaquín Oliet i Vicente Castelló Amat, la capella del Sagrario important construcció barroca amb un sòcol de taulelleria valenciana del segle XVIII, junt amb la recuperada pila baptismal del segle XVII i els retaules major i creuer de mitjan del segle XIX, o el retaule barroc en talla de fusta del segle XVII ubicat en una capella lateral.
Destaquem la seua pila baptismal, símbol parroquial pel seu "fuente sacramental" que la identifica, havia romàs oculta davall l'altar dedicat a Sant Cristòfol molts anys, sent recuperada l'any 1994 a l'efectuar-se unes reformes en el baptisteri."
Parròquia creada per butla papal de 1602, el temple és una obra realitzada en els segles XVII i XIX, en el que destaquen la torre campanar barroca conclosa en 1791 segons traces del mestre Jacinto Agustí, i restaurada en 1991.
La fatxada tipus retaule finalitzada l'any 1926 en estil neoclàssic segons plans de l'arquitecte Marià Peset, ha sigut restaurada l'any 2000. Les imatges actuals que l'adornen "San Alfredo Abad" i " Sant Vicent Ferrer" en les fornícules laterals i el "Relieve de l'Asunción" en el centre, sobre la llinda de la porta són obra de l'escultor de Navaixes, Manolo Rodríguez.
En el seu interior destaquen les pintures al fresc que adornen les voltes, obres del segle XIX atribuïdes als pintors Joaquín Oliet i Vicente Castelló Amat, la capella del Sagrario important construcció barroca amb un sòcol de taulelleria valenciana del segle XVIII, junt amb la recuperada pila baptismal del segle XVII i els retaules major i creuer de mitjan del segle XIX, o el retaule barroc en talla de fusta del segle XVII ubicat en una capella lateral.
Destaquem la seua pila baptismal, símbol parroquial pel seu "fuente sacramental" que la identifica, havia romàs oculta davall l'altar dedicat a Sant Cristòfol molts anys, sent recuperada l'any 1994 a l'efectuar-se unes reformes en el baptisteri."
Església del Sant Àngel Custodi
Parròquia major per ser la més antiga de la ciutat, el seu actual temple va ser construït en el segle XVII i ampliat a mitjan segle XVIII. La seua fatxada barroca, recentment dotada d'un acabament arquitectònic del segle díhuit, acull en un lateral la torre campanar, obra de mitjan del segle XVII, i fortes influències escurialenses en el seu capitell.
L'interior, barroc en les seues voltes i neoclàssic en els seus elements decoratius, alberga una col·lecció de pintures al fresc realitzades a finals del segle XVIII, destacant el mural que cobrix tota la volta del Presbiteri amb la representació de "La Gloria", atribuït al pintor José Vergara.
El temple alberga mostres importants de retablística, com el retaule major amb marbres de diferents colors, o el que conté la pintura de "Nuestra Senyora dels Ángeles Custodios" en la capella del Sagrario, del pintor valencià Jerónimo Jacinto d'Espinosa.
El monument està declarat Bé d'Interés Cultural per Resolució 14-07-81 (BOE 06-10- 1981) . Està
Suscribirse a:
Entradas (Atom)